quā^druplex, icis, adj. quattuor-plico. Fourfold, quadruple: pecunia, Plaut. Curc. 5, 2, 21: ordo, Liv. 30, 10: quadruplici radice, Plin. 27, 8, 38, ยง 60.
—* Poet., in gen., four: stellae, Cic. Arat. 92.
— As subst.: quā^druplex, icis, n., a fourfold amount: gubernatoribus duplex, magistris quadruplex dedit, Liv. 45, 42, 1.