externus adj. exter, outward, external: visio{*} vir rebus externis laudandus, foreign relations.
—As subst m.: odium in externos, towards strangers.
— As subst n.: externi ne quid, H.: illa externa, outward goods.
—Of another country, foreign, strange: opibus externis auxilio confidere, Cs.: religio: gens, V.: amor, for a foreigner, O.: timor, of a foreign enemy, L.
—As subst m.: Arcebat externos finibus, O.: cum externo se applicare, L.
—As subst n.: externa libentius recordor, foreign examples.