dis-trahō āxī, actus, ere, to pull asunder, tear in pieces, part, divide: (corpus) quod distrahi non possit: corpus passim distrahendum, L.: turbatis distractus equis, V.: aciem eius distrahi pati, broken, Cs.
—To sell in parcels: agros, Ta.
— To tear away, draw away, part, separate, remove: ab eis membra: illam a me, T.
—Fig., to divide, distract, perplex: haec opinione: animi in contrarias sententias distrahuntur: res p. distracta, L.: amorem, T.: rem, to frustrate, Cs.: famā distrahi, i. e. to be in ill repute, Ta.: controversias, to adjust: voces, i. e. to leave a hiatus.
—To part, disconnect, estrange, alienate: sapientiam ab eā (voluptate): a me servatorem.