dissolūtus adj. with comp. and sup. P. of dissolvo.
— Of discourse, disjointed, loose, disconnected, C.
—In rhet., as subst n., asyndeton, C.
— Fig., of character, lax, remiss, negligent, careless, dissolute, abandoned: neglegere ... est dissoluti, etc.: in tantis rei p. periculis: omnium hominum dissolutissimus: liberalitas dissolutior: Graecorum consuetudo: mores, Ph.: luxu mens, Ta.