herba ae, f 1 FER-, an herb, grass, green blades, herbage, turf: in molli consedimus herbā, V.: abicere se in herbā: fusus per herbam, V.: corona ex asperis herbis: herbas omnīs condiunt: herbis Vivis et urticā, H.: (Fennis) victui herba, Ta.: herbae fortes, O.: salutares, O.: herbis curare volnus, L.: fallax veneni, a poisonous plant, V.: graminis, a blade, V.: frumenti, young shoots, V.
—Fig.: laus velut in herbā praecepta, i. e. gathered too soon, Ta.
—Prov.: adhuc tua messis in herbā est, O.
—Weeds, useless plants: officiant ne frugibus herbae, V.: sterilis, Cu.